Història del sabó
L'origen exacte del sabó és desconegut, i avui dia existeixen diferents interpretacions sobre això. Algunes referències situen l'origen en Babilònia en el 2800 a. de C., a Egipte en el 1500 a. de C. o en Fenícia en el 600 a. de C. (Ditchfield, 2012). Altres estudis directament creuen que situar l'origen exacte és pràcticament impossible (Gibbs, 1939; Hunt, 1999). El que sí que se sap en l'actualitat és que el coneixement sobre el caràcter netejador de les cendres de les plantes era conegut des de temps remots. A més, es coneixen nombrosos detalls rellevants sobre el desenvolupament d'un producte tan essencial com el sabó.
Per exemple, l'origen del sabó sembla haver estat vinculat a l'aprofitament de matèries primeres resultants d'altres processos. El sabó en el seu estat rudimentari sorgeix de la combinació de grassa animal amb la cendra. Una mescla que va poder produir-se, per exemple, dels escorxadors. La combinació de totes dues matèries produïa un procés conegut com la saponificació sobre el qual es va anar aprenent nombrosos detalls al llarg de la història gràcies als avanços científics.
A més, es coneix que el sabó es va emprar primer per a rentar teixits i roba i que més tard es va anar incorporant per a la higiene personal. També coneixem que Galeano, un metge grec d'al voltant del 130-200 d. de C. i que va aconseguir fama en l'imperi romà, parlava del valor del sabó per a la neteja del cos per a evitar malalties. A partir del segle IX se sap que la producció de sabó emergeix i es desenvolupa en centres com Marsella (França) i Savona (Itàlia) amb una mena de sabó que va suposar un salt de qualitat en incorporar en els processos de producció l'oli d'oliva, a través d'un procés de cocció molt lent (Wilson, 1954; Hunt, 1999). No gaire després es va crear a Espanya el sabó de Castella, que va destacar per la qualitat de la seva barrilla, és a dir, per les cendres del almajo que es van utilitzar com álcali (Eslava Galán, 2016).
La història del sabó està repleta de curiositats que, vistes des de l'actualitat, poden resultar impactants. Per exemple, John Hunt relata que en els seus orígens el sabó no tenia res a veure amb l'actual ja que no era bonic ni tampoc feia olor sempre bé (Hunt, 1999). A més, la seva expansió va ser molt lenta. Lucock Wilson narra com, malgrat la progressiva millora en els processos de producció, en un segle com el XVI, continuava sent un producte de luxe i que fins i tot
“la reina Isabel I (d'Anglaterra) es donava únicament un bany al mes” (Wilson, 1954, 6). Encara que més estrany va ser fins i tot que
Lluís XIV (1643-1715) es banyés en pensar que amb aquest acte transmetia malalties.
L'apogeu del sabó es va produir a la fi del segle XIX i la primera meitat del XX i va venir acompanyat d'un canvi en la concepció de la higiene (Ward, 2019; Wilson, 1954). Fins al 1847 no es va saber, gràcies al metge hongarès
Ignaz Semmelweis, que la
rentada de les mans per part dels metges que atenien els parts suposava un acte que salvava vides en reduir la taxa de mortaldat en l'àrea de maternitat. Una evidència que va ser rebutjada per part dels col·legues del metge i que no va ser validada fins que en les dècades següents el químic Louis Pasteur presentés els descobriments sobre els gèrmens.
A més, el motiu principal d'aquest apogeu es vincula al desenvolupament de grans avanços en el camp de la química. La ciència va avançar en el coneixement sobre els processos químics que acompanyaven a la saponificació i les causes darrere de les reaccions produïdes com a fruit de la combinació entre greixos i cendres. Un dels descobriments clau va ser dut a terme per Nicolas Leblanc, qui va desenvolupar un nou tipus de álcali, procedent de la sal, que va permetre no extreure'l de la fusta, constituint un significatiu avanç per a evitar la desforestació (Gibbs, 1939, 178-179). El desenvolupament de la fada iniciat per Leblanc va ser més tard millorat pel químic belga Ernest Solvay (Ditchfield, 2012).
En el segle XIX es van produir una altra sèrie d'avanços que constituiran la base sobre la qual es va desenvolupar la tècnica de fabricació moderna (Gibbs, 1939). En aquest període, es va aplicar l'energia mecànica i el vapor, que va permetre augmentar molt significativament la producció. Un altre avanç científic clau van ser els estudis del químic Eugene Cheureul, qui va permetre descobrir detalls sobre el procés de la saponificació en observar la presència del que va denominar glicerina (Ditchfield, 2012). Arran d'aquests descobriments, el desenvolupament productiu va ser immens i amb això la generalització de l'ús del sabó a àmplies capes de la població fins als nivells que avui coneixem (Wilson, 1954).
D'aquesta manera, les combinacions per a produir la saponificació van anar ampliant-se i millorant-se al llarg de la història. La cendra va ser substituïda per substàncies alcalines com la fada, la potassa i els carbonats principalment, mentre que les grasses animals s'han substituït actualment per olis vegetals (coco, oliva, gira-sol, palma…). En el segle XX es van continuar produint importants avanços tècnics que tindran una enorme influència sobre múltiples productors de sabó i van permetre desenvolupar una producció de caràcter més ecològic.
Nota
“El llibre recull els moments més importants de la història del sabó a Espanya a través d'aquesta petita empresa familiar. Un recorregut de 100 anys en què cada dècada mostra un desafiament, una adaptació al canvi i una unió familiar fins a aconseguir una fita reservada a poques iniciatives empresarials: complir el centenari.” Editorial Dikynson.
Referencies
Ditchfield, Christin (2012). The Story Behind Soap. Oxford: Raintree.
Eslava Galán, Juan (2016). Viaje por el Guadalquivir y su historia. Madrid: La Esfera.
Gibbs, Francis W. (1939). The history of the manufacture of soap. Annals of Science, 4(2), 169-190.
Hunt, John A. (1999). A short history of soap. Pharmaceutical Journal, 263(7076), 985-989.
Ward, Peter (2019). The Clean Body: A Modern History. Montreal: McGill-Queen's University Press
Wilson, Richard Lucock (1954). Soap Through the Ages. London: Unilever Limited.
